els orÝgens

mites i llegendes

argot

Joan Baptista de PalÓ i Valls

Fundador de la col˛nia PalÓ

Joan Bta. de PalÓ i Valls, fill de Francisco de PalÓ i Teresa Valls, va nÚixer l'1 de desembre de 1841 i fou batejat el dia segŘent a l'esglÚsia de Sta. Maria de Sallent. Advocat de professiˇ, formava part de l'ilĚlustre ColĚlegi d'advocats de Barcelona. Va publicar alguns dels seus informes. El 8 de desembre de 1875 es va constituir la Societat colĚlectiva entre Esteve Valls i Pascual (el seu cosÝ) i ell, aix˛ suposarÓ el naixement de la col˛nia. Transcorreguts dos anys, el 29 d'agost de 1877, es realitzÓ l'escriptura de constituciˇ de Societat entre Esteve Valls (fabricant), Joan Bta. de PalÓ (propietari) i Manuel Arias Comellas. El 29 d'agost de 1879 es casÓ amb Pilar Farguell i Armet. Moriria el 24 d'octubre de 1918 sense descendŔncia. L'herŔncia passaria al seu germÓ Josep el qual tinguÚ quatre fills: Juan (avi de l'actual), Francisco, JosÚ i Irene.

 

Esteve Valls i Pascual

Fundador de la col˛nia Valls

Co-fundador de la Col˛nia PalÓ i , tambÚ, arrel d'unes desavinences amb el seu cosÝ, fundador de la Col˛nia Valls.

 

Estanislau Basora i Brunet

El mite de les cinc copes

Nascut a la Col˛nia Valls (no Ús fill de PalÓ sinˇ de Valls de Torroella) el 12 de novembre de 1926, passarÓ a la hist˛ria com un dels millors jugadors de futbol catalans que han passat per Can Barša. Els seus inicis futbolÝstics es remunten a l'equip de l'escola de Valls de Torroella i desprÚs amb el conjunt de la col˛nia. Al 1940 s'incorpora al Centre d'Esports S˙ria i tres anys desprÚs debutarÓ amb el Centre d'Esports Manresa. Al 1946 firma un contracte de tres anys amb el Futbol Club Barcelona i marcarÓ el seu primer gol com a titular blau-grana. Al 1949 debutarÓ amb la selecciˇ espanyola a DublÝn. Aquest mateix any, tres gols marcats contra Franša en un partit internacional, li valen el sobrenom del monstre de Colombes. Un any desprÚs la Delegaciˇ Nacional d'Esports li coincideix el premi Barˇ GŘell com a millor esportista de l'Estat. El 1952 el Barša guanya la Lliga, la Copa i la Copa Llatina. Estanislau es casa amb Anna Maria Orfila. El 28 de juliol de 1953 Estanislau i el seu germÓ Joaquim Basora juguen junts per primera vegada un partit amb el Barcelona. A l'any segŘent s'estrena el camp de les Corts. Durant el 1956 Basora juga set partits amb la Uniˇ Esportiva Lleida, en qualitat de cedit. El 24 de setembre de 1957 juga en la inauguraciˇ del Camp Nou. L'any segŘent el Barša guanyarÓ la primera ediciˇ de la Copa de Fires, i Basora jugarÓ el seu darrer partit oficial. Aquest mateix any Basora s'estableix a Anglaterra per fer un curs d'economia tŔxtil. SerÓ l'encarregat de les vendes d'Ind˙stries Salines Sabat. Deu anys desprÚs fixa la seva residŔncia a Madrid. Al 1972 se li concedeix la Medalla d'Or al MŔrit Esportiu. Al 1972 i en motiu del 75Ŕ aniversari del club, Basora Ús escollit com a integrant del millor onze de la hist˛ria del Barša. Al 1978 es casa en segones n˙pcies amb Margarita Rosa Wood. El 1997 rep un homenatge de la poblaciˇ de S˙ria. El 1999, l'any del Centenari, i per votaciˇ popular, Basora Ús al millor onze catalÓ de la hist˛ria del Barša.

 

Pere Ribera i Guals

Diputat del Parlament de Catalunya

No Ús fill de PalÓ sinˇ de Sant Mateu de Bages. Alcalde de Sant Mateu, i per tant, de Valls de Torroella.