personatges

 mites i llegendes

argot

PREHISTÒRIA I ANTECEDENTS A LA FORMACIÓ DE LA COLÒNIA

Els primers senyals de presència humana a la zona es remunten a l'edat de bronze, uns 2000 anys aC.

  • A les Comes s'hi troba un dolmen en estat molt deficient ja que només hi resten dretes 5 lloses. A l'interior s'hi trobaren ossos humans molt trossejats i diversos fragments ceràmics de l'època. Pels voltants de la zona es diu que s'hi van trobar més restes.
  • També trobem un megàlit a l'anomenada Tomba del Moro de Vallbona que fou trobada per mossèn Joan Tristany. Hi resten 3 lloses, i les 2 laterals es troben inclinades vers l'interior. També s'hi van trobar restes d'un collaret, ganivet...
  • El dolmen de la Vena a la Serra de Torribalta. La cambra conserva les lloses laterals i un petit fragment a la capçalera.
  • El dolmen de la Creu de l'Espelta. També a la Serra de Torribalta. Molt a prop de la Creu de l'Espelta i a uns 500 m del dolmen de Coaner. Hi ha dempeus la llosa lateral de la banda sud i la capçalera.
  • La cista de les Feixes o dels Olivers del Prat. Integrada a la paret d'una feixa de vinya enmig del bosc, entre les cases de Les Feixes i de Cal Caputxí.
  • Dolmen i menhir de la Vinya Sala. Situats a la serra dels Pujadors entre Súria i Valls de Torroella

HISTÒRIA DEL MAS PALÀ FINS A LA FUNDACIÓ DE LA COLÒNIA

Catalunya entra a la història vers l'any 800 aC. En aquesta època aquí hi vivien els lacetans, que era el nom que rebien els ibèrics que vivien al Bages. Els grecs van venir a comerciar amb les tribus ibèriques. Després dels grecs vingueren els romans i el cristianisme, passant pels visigots.

 

  • A Riols s'ha recollit ceràmica d'època ibèrica i de romana.
  • Al Pla del Llop s'ha esmentat l'existència d'unes ruïnes suposadament romanes, si bé no s'han localitzat ni estudiat després de la seva troballa.

Després de la invasió àrab l'any 711 després de Crist, la península queda sota el seu domini. Amb l'expansió dels francs comença la recuperació dels territoris catalans. Aquests organitzen la Catalunya cristiana en comtats per fer fora als sarraïns.

Així al s. X és quan trobem les primeres referències escrites relacionades amb Torroella. En aquells moments Torroella era un castell termenat, és a dir, un castell que tenia un territori sobre el qual exercia la jurisdicció.

Durant els s. X i XI, Torroella depengué del comtat de Cerdanya i cap a principis del s. XII passà a jurisdicció dels comtes de Barcelona. El domini feudal estigué en mans de la família Berga.

  • Tot i que del castell de Torroella no en queda cap rastre, està localitzat l'indret on havia estat construït. Queden rastres de les pedres que formaven la base de la torre de defensa. També s'hi localitzen restes d'una muralla de construccions posteriors. I al peu de la muntanya hi ha les restes de la dita Casa del Senyor.

Al 1423 Coaner i Torroella passaren al Comtat de Cardona, fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals

  • Trobem necròpolis d'aquesta època a la zona de cal Garrifes, a la Vinya d'en Guitarra i al Riols. Aquests llocs es fan interessants per la presència d'aquestes sepultures excavades a la roca.
  • La zona de cal Garrifes també era interessant per què s'hi observaven diversos elements oberts a les roques que feien suposar l'existència d'alguna mena de poblament o ocupació, potser també durant l'edat mitjana. Ara està pràcticament destruït degut a l'ampliació d'un camp de conreu.
  • A les Comes també hi ha unes tines o dipòsits excavats a la roca, dedicats a l'elaboració del vi.

L'església de Sant Salvador de Torroella surt citada en els escrits del 1205. Però no és fins el s. XIV que la trobem documentada com a parròquia. Antigament pertanyia al Bisbat de la Seu d'Urgell i quan es creà el Bisbat de Solsona al 1593 s'hi incorporà.

Joan de Palà i Valls va ser el fundador de la Colònia Palà. Ell era l'amo del Mas Palà, una masia documentada des de mitjans del s. XIII. El mateix succeeix amb el cognom Palà i les seves genealogies documentades.

La referència més antiga al Mas Palà es recull al "Llibre de Notas dels Actes de Palà". Segons el llibre, el protocol més antic de l'arxiu del Mas data de 1256, per la qual cosa s'infereix que Bernat de Palà (Palacii) era l'amo del Mas i que la masia ja existia al s. XII.

Tot fa pensar que hi hagué establiments anteriors al del molí, però qui deixarà establert el nom de Palà al Mas i, en definitiva a la Colònia, és la família Palacii ( de Palad o de Palà). L'hostal de Palà fou centre de traficants i contrabandistes de sal.

L'antic Molí de Palà fou propietat dels senyors Ducs de Cardona. El 13 de juny de 1482, els Ducs establiren la casa del Molí fariner a Valentí de Palà de Torroella i a la seva família. Aquest molí ha estat objecte de diversos arrendaments durant la seva història, però sempre ha anat lligat a la vida del Mas.

Cap a l'any 1601, Joan de Palà faria construir al costat de la casa una capella dedicada a la Verge Maria i a St. Joan Baptista. Dos anys després, durant el mes de juny el Mas acolliria a Sant Llorenç de Brindis i aquest salvaria la vida del fill del Sr. Joan amb la seva intervenció divina.

En el darrer quart del s. XIX, en terres del Mas Palà, s'intal·là una indústria tèxtil i un nou nucli de poblament, la colònia Palà de Torroella. Concretament, el 7 de setembre de 1876 és concedit a Don Joan Baptista de Palà i Valls el permís d'ampliació d'aprofitament d'aigües del riu Cardener per a la construcció d'una fàbrica de filatures i teixits de cotó. L'edifici fabril es contruí prop del Mas i de l'hostal, a la riba esquerra del riu Cardener.

El naixement de la Colònia Valls es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls. Aquest últim se separà de la societat "Esteve Valls i companyia" i fundà una nova fàbrica i una altra colònia a un kilòmetre riu avall. La nova empresa "Manufacturas Valls S.A." va començar a funcionar al 1903.

HISTÒRIA DE LA COLÒNIA

Amb data 7 de setembre de 1876 és concedit a Joan de Palà i Valls, advocat i propietari del Mas Palà, l'ampliació d'un aprofitament d'aigües del Riu Cardener (construcció de la resclosa) per una fàbrica de filatures i teixits de cotó, juntament amb altres edificacions. Així queda fundada la Colònia tèxtil coneguda per Palà de Torroella.

Durant el mes d'agost de l'any 1877 els senyors Esteve Valls i Pascual (fabricant), Joan de Palà i Valls (propietari) i Manuel Arias i Comellas (del comerç) formen la Sociedad Esteban Valls y compañía.

Al 1879 s'edifica una nova capella. S'aprofita l'antic oratori del Mas Palà i continua estant dedicada a la Verge Santa Maria i a Sant Joan Baptista.

Al 1885 un incendi destrueix totalment la fàbrica, que es torna a reconstruir ràpidament.

Amb data 1 de gener de 1900 es dissolt la societat arrel d'unes desavinences entre els dos cosins Joan Palà i Esteve Valls. Llavors com que Joan Palà era el propietari de les terres es queda amb la fàbrica i la Colònia, així com aproximadament amb la meitat dels telers. Joan Palà accedeix a que Esteve Valls continuï utilitzant la seva maquinària a la fàbrica, fins que el dia 3 de setembre de 1903 queden acabades les obres d'una nova fàbrica un km. riu avall. Seria el naixement de la Colònia Valls.

S'encarreguen de l'educació de les nenes de Palà les Germanes Dominiques de l'Anunciata que deixen la Colònia Palà i s'instal·len a la Colònia Valls durant la separació de les fabricacions. Les Germanes s'encarreguen tant de l'Ensenyament com de la neteja de l'Església.

El 25 d'abril de 1917 es concedeix el permís per construir un pont que travessa el riu Cardener enfront de la fàbrica.

El dia 26 d'octubre de 1918, i per peticiķ de l'empresari, a la Colònia Palà se li concedeix el títol de Proveedor de la Real Casa.

Durant els anys següents la família Palà compra diverses propietats de les rodalies del poble.

Des del 1922 i fins el 18 de juliol de 1936 s'encarregaren de l'ensenyament de les nenes les Religioses Mercedaries de Catalunya.

El dia 28 d'abril de 1923 Don Joan de Palà i Claret és elegit Diputat a Corts pel Districte de Berga.

El Salt de la Ribera i el Salt de la Coromina (concessió del 1925) van garantir que hi hagués la suficient energia elèctrica per abastar tota la Colònia.

El 19 de setembre de 1926 es fa una festa d'homenatge a Don Joan Palà i Claret al santuari de Ntra. Sra. de Queralt (Berga), que ja ha deixat les seves tasques de diputat.

En data 30 de juny de 1932 és constituïda per Don Joan i Don Francisco de Palà i Claret la societat familiar industrial i mercantil Industrias Palá, S. A.

Quan el 18 de juliol de 1936 esclata la Guerra Civil, tota la comunitat eclesiàstica (Capellà i Monges) s'ha d'escapar del poble. Es constitueix el Comité Directiu i els membres prenen possessió de la Colònia. La Casa Pairal dels Palà es converteix en l'oficina des de la qual el Comitè col·lectivitza l'indústria i porta tota la direcció de la Colònia. S'estableix també el Sindicat dels Pagesos per la repartició del sulfat entre els vinyataires. L'església pateix el saqueig de l'època, es cremen els altars i les imatges sagrades; s'acaba utilitzant com a magatzem.

Mentrestant, la família Palà fuig cap a França i es trasllada a la ciutat de Marsella. Finalment, s'estableix a Sant Sebastià, que pertany a l'Espanya Nacional, fins que s'acaba la guerra.

Durant la postguerra, des del 14 de setembre de 1939 fins el 18 de febrer de 1946 es fan càrrec del Col·legi de Palà, les Religioses Filles de Sant Vicenç de Paül.

Al febrer de 1939 comença la construccióde la nova església.

Al 1942 i coincidint amb les Bodes de Plata de Joan Palà i Patrocini Beltrán s'inaugura l'església. Queda establert Sant Llorenç de Brindis com a patró de la Colònia. Es fixa que cada any, el diumenge de juliol més proper al dia 7 (festivitat del Sant) es celebri una missa en el seu honor. Posteriorment la festivitat es traslladà al 21 de juliol.

A partir de 1946 tornaran les religioses Mercedaries.

Al 1948, Joan Palā i Claret publica el llibre Palā de Torroella y el recuerdo de San Lorenzo de Brindis

Els anys immediats a la segona guerra mundial resultaran bons per la fābrica tčxtil, que arribarā a disposar d'una plantilla d'uns 300 treballadors.

DELS ANYS 50 A L'ACTUALITAT

Dels anys 50 a mitjans dels 60 Palā va patir una forta immigraciķ (a diferčncia de la colōnia Valls on no es llogaven treballadors que no fossin catalans), i va arribar molta gent d'altres regions d'Espanya que buscaven feina. La majoria arribaven amb el matalās i els mobles, i s'instalˇlaven a les vivendes que oferia l'amo de la fābrica als seus treballadors. Els sobrenoms que van rebre els nouvinguts feien referčncia al lloc de procedčncia, aixíhi havia el gallegu, el manyu...

El 1960 mor Joan Palā i Claret.

Els anys 60 sķn una čpoca fluixa per la indústira tčxtil de Palā.

El 1971 serā el tancament definitiu de "Industrias Palā S.A.". Molts dels obrers afectats passaran a treballar a la colònia veīna amb "Manufacturas Valls S.A.", altres seran rellogats en una nova indústria del plāstic i altres es quedaran a l'atur. Els acomiadaments es fan de manera correcta i s'ofereix la possibilitat de comprar els habitatges a tots aquells treballadors que ho vulguin. Hi haurā gent que els comprarā i altres que no.

El 1971 es crea una societat que munta una indústria de plāstics. La nova fābrica llogarā una part de treballadors procedents del tčxtil. La indústria es tancarā al cap de 7 o 8 anys, i deixarā part del poble (habitatges inclosos) hipotecat durant una bona colla d'anys. Aquesta nau servirā de pārking de cotxes una bona temporada.

Transcorreguts un any i mig o dos, "Manufacturas Valls SA" arrenda les naus de les ex-indústries Palā, torna a obrir la planta de Palā i es tornen a contractar treballadors que estaven a l'atur. Aguantarā 10 anys fins el tancament definitiu. Les naus les continuaran tenint arrendades uns quants anys més, perō.

 

El 31 de maig de 1981, Terra Lliure col·loca un explosiu al repetidor de TVE a Montserrat. La comarca del Bages es queda sense veure bé la televisió durant molts mesos.

Al 1982 s'afronta l'elaboració del projecte de col·lector de salmorres per al dessalatge del Riu Cardener.

El 7 de novembre de 1982 és data d'aiguats a la Catalunya Central. Els rius Llobregat, Cardener i Segre ho van mostrar de valent. Els danys materials es van estimar en uns 10.000 milions de pessetes de l'època. Aquella nit, la Guàrdia Civil trucava a Cal Masover per donar l'avís de que el pantà de Sant Ponts es veia obligat a obrir dues comportes i que això faria augmentar el cabdal del riu considerablement. Després d'avisar uns quants veïns, el nivell del riu va anar pujant fins arribar al canal, per sort no va pujar més, però aquella nit, a la Rata, no va dormir ningú. A baix el Molí se'ls va ficar l'aigua a casa i els horts se'ls va emportar tots. La resclosa va passar a ser història, ja que es va emportar tota la presa que ja estava força malmesa. Palà per la seva altitud no es va veure gens afectada, però a Valls de Torroella, allò ja va ser una altra història, doncs als veïns de les vivendes Sant Josep els van haver de treure en barca.

Al 1986 l'alcalde de Navàs Josep Sifrés ha de deixar l'alcaldia després d'una sentència de l'Audiència Provincial que l'obliga a convocar un ple que el censurarà.

A Finals de juny de 1990, els regidors locals de Navās i St. Mateu de Bages convoquen una assemblea al teatre de Valls de Torroella per tal de parlar de la unificaciķ de les poblacions de Palā i Valls. Es constitueix la Comissiķ Promotora per un Municipi Propi.

Durant el mes d'agost de 1990 hi ha un incendi a Palā de Torroella. S'inicia, per causes desconegudes, a prop de la granja de conills "Migjorn" a la finca de Can Serra. Es creu que ha estat intencionat. Es cremen unes 50 Ha. de bosc.

El 21 de maig de 1991 Manufacturas Valls S.A. presenta l'expedient de tancament de la fābrica. Suposa la rescissiódels contractes de 207 persones, de les quals el 70 % viuen a la mateixa poblaciķ i la resta a les poblacions veīnes, principalment, a Palā de Torroella i Súria.

El juliol de 1991 el 80 % de la poblaciķ de Palā i Valls es manifesten a favor del municipi propi.

Un dels fets més importants de l'any 1992 va ser la celebració de les Olimpíades a Barcelona. El juny, pocs dies abans de la inauguració dels jocs, travessa per la variant de Palà la flama Olímpica que acabarà arribant a l'Estadi Olímpic de Montjuïc.

A l'abril de 1992, Palā de Torroella és comprada en subhasta per un ciutadā resident a Manresa, que cedeix la seva compra a l'empresa Masters-5 Internacional de Madrid.

El 28 d'abril de 1992 els representants de l'empresa Masters-5 Internacional acompanyats de funcionaris judicials i 3 agents, intenten desnonar a 23 famílies de les seves llars. Sembla ser que l'alcalde de Navās, d'aquells moments, el Sr. Pons, aconsegueix frenar la temptativa. Tot i així, forcen portes i canvien els panys de la Casa de Colōnies Can Garbí (antiga casa de l'Amo), de les antigues instalˇlacions industrials, de les casetes del camp de futbol i del local del teatre.

El 22 de juliol de 1992, l'Ajuntament de Navās decideix comprar Palā de Torroella a l'empresa Masters-5 Internacional per 58 milions de pessetes. Les negociacions, perō, duraran 2 anys.

El 30 de juny de 1993 se celebra, a Valls de Torroella, un dels majors actes de solidaritat dels veīns de Palā i Valls de tota la histōria de les dues poblacions. Hi ha una resposta massiva a la crida per la donaciķ de sang a Benet Obradors, que s'haurā de sotmetre a una delicada operaciķ de trasplantament de fetge. El juliol de 1995, en Benet Obradors pagarā un ball popular a la gent del poble, com a mostra del seu agraīment i de la seva família.

Durant el desembre de 1993 Valls i Palā duen la peticiķ de segregaciķ de Navās a la Conselleria de Governaciķ.

Finalment, durant el mes de gener de 1994 es desencalla la compra de pisos a Palā. L'Ajuntament de Navās i l'empresa Masters-5 Internacional arriben a un acord. Els pisos es venen entre 450.000 ptes., el més barat, i 1.350.000, el més car, amb pārking inclōs.

El 4 de juliol de 1994 començarà un dels incendis més espectaculars de la Catalunya Central. El foc arribarà fins a Valls de Torroella, on serà aturat abans de que arribi a Salo.

El 30 d'agost de 1994, i en plena Festa Major, els joves de Valls i Palā que representen a les diferents entitats d'ambdķs pobles, es manifesten a Navās reivindicant subvencions i ajuts econōmics per finanįar les activitats culturals de les respectives poblacions.

El marį de 1995 s'acaben les obres de construcciķ del nou pont d'accés a St. Salvador de Torroella, millorant així també l'accés cap al cementiri. El pressupost puja a 78 milions de pessetes, aportats per la Generalitat de Catalunya.

El desembre de 1995 s'inaugura el nou casal per a la gent gran de Palā de Torroella, localitzat a l'antiga porteria i actual oficina de l'Ajuntament. A partir d'aquell dia, s'obrirā cada dia de 3 a 8 de la tarda.

El gener de 1996 Palā es queda tres dies sense aigua, com a conseqüčncia de la crescuda del riu Cardener que inunda el pou i deixa sense aigua potable a la poblaciķ.

El 18 de juliol de 1998, el Bages torna a ser notícia per patir el major incendi de la Catalunya Central. La poblaciķ veīna de Valls de Torroella es converteix en el punt neurālgic de les tasques de coordinaciķ per a la seva extinciķ. Palā suspčn tots els actes de la Festa Major i es solidaritza regalant els entrepans, que s'havien preparat per vendre durant la Festa, a l'equip de bombers i voluntaris que participaren en les tasques d'extinciķ. Quatre dies de foc cremen 270000 Ha de bosc i mobilitzant a 1800 persones, 15 helicòpters, 7 hidroavions i 6 avionetes.

L'Ajuntament de Navās inverteix uns 40 milions de pessetes en una remodelaciķ de l'interior del Teatre de Palā. L'1 de marį del 2003 s'inaugura amb una festa on hi participen els avis de Navās fent un petit espectacle.