historia2

Afededéu: Exclamació amb molt usos. Ex: "Afededéu que si l'enganxo ja s'en recordarà aquest de mi, ja!"

Això dura més que l'obra del Miracle!: El Miracle és un santuari situat a la comarca del Solsonès. Anys enrera, s'hi va començar a construir una catedral però la seva construcció es va quedar aturada i mai s'ha acabat. Expressió equivalent a la de: Això dura més que l'obra de la Seu!

Ambúrnia: Garrafa. Ex: "Vés a omplir l'ambúrnia a la Font de la Teula"

Andiot: Indiot. Ex: "Per Nadal ens fotrem un andiot de collons!"

Anar al cafè: Anar al bar. Ex: "Surto, me'n vaig al cafè!"

Anou: Nou. Ex: " Vet aquí la faula de la senyora de Tous: la senyora de Tous era una dama tant fina que només es menjava el moll de l'os dels animals. Amb aquesta dieta, ben aviat es va quedar arruïnada. Mendicant pel carrer, li van donar pa amb anous. I va dir: Si hagués sabut que era tan bo el pa amb anous, encara seria la Senyora de Tous!"

Anuguer: noguer/a

Aondé o ontés: On és? Ex: "Ontés, ton pare?"

Àpit: Api. Ex: "L'àpit a l'escudella li dóna molt bon gust"

Àrbit: àrbitre. Ex: "Avui, l'àrbit ens ha robat el partit"

Aresta: Espina del peix. Dit també als "pèls" de les espigues de blat.Ex: " No m'agrada menjar bacallà esqueixat, perquè sempre s'hi deixen arestes".

Assentar-se: Asseure's

Asmari: Armari. Ex: "Tinc l'asmari atapeït de roba"

Atre: Altre. Ex: " Ja vindré un atre dia"

Auvà: Exclamació. Ex: "Auvà home, qui vols que s'ho cregui això?"

Balontiro: Joc semblant al " a matar". La diferència és que la presó no és indefinida sinó que està limitada a una franja estreta. Si el que està a la presó no agafa la pilota quan li ve i es perd pel final del camp, la pilota passa a ser de l'equip contrari. A Valls de Torroella s'hi jugava amb una pilota de tenis, la qual cosa implicava que quan a un el mataven rebia una pilotada de collons!

Bambes: Calçat esportiu. Ex: " Corda't les bambes que et fotràs de morros!"

Banc de la pega: Lloc emblemàtic de Palà. Punt de trobada de jubilats i dropos del poble.

Batzacada: Batzegada. Ex: "La mula li ha donat una batzacada, que se'n recordaràtota la vida"

Bisenfí: Ex: "Aquest pinso m'ha embussat el bisenfí"

Bolsu: Bossa. "M'han robat el bolsu quan anava pel carrer!"

Boranit: Bona nit. Ex: " Nen, abans d'anar a dormir s'ha de dir boranit i donar un petó als pares"

Brenar: Berenar. Ex: "És l'hora de brenar"

Buenu: Bé.

Buniatu: Moniato. Ex: "Per la castanyada, castanyes i buniatus a dojo"

Camión: Camió. Ex: "Ara no passen tants camions de potassa per la carretera"

Campatxanu: Senzill en el tracte, trempat. Ex: " El Rei té fama de ser molt campatxanu"

Cangreju (j castellana): Cranc. Ex: "A baix al riu, hi ha una tolla plena de cangrejus, si no els pesquem, es moriran tots"

Caniques: Bales. Ex: "El Lluís era molt bo jugant a caniques"

Carmelu: Caramel. Ex: "La Montse sempre porta la bossa plena de carmelus"

"Casa de la pradera": Caseta de plàstic situada a l'entrada sud del poble, construïda a l'època en què la fàbrica de plàstics estava en un bon moment.

Catitomba: tombarella Ex: "Al Pau li agrada fer catitombes a l'herba"

Caves: Dibuixos de les capses de llumins. Penyora que es pagava quan un perdia jugant a les " pinces ". D'una capsa de llumins se'n treien dues caves (s'arrancava el cartró on hi ha el paper de vidre per encendre el llumí).

Celo: Cinta adhesiva. Ex: " Passa'm el celo, que enganxaré la foto estripada"

Cinta islant: Cinta aïllant. Ex: "El xispes no portava cinta islant i ho va apedaçar amb celo"

Cinturón: Cinturó. Ex: "Posa't un cinturón o perdràs els pantalons!"

Conna: Cotna. Ex: "M'agrada la conna de porc ben fregideta a la paella"

Cuentus: Ex: "No em vinguis amb cuentos, tu ara!"

Culègit: Col·legi. Ex: " Tu a on hi vas a culègit?"

Culler: cullerot, llossa. Ex: " Posa'm només dos cullers d'escudella"

Cultivador: Eina del camp, per estovar la terra. Ex "Mira, el masover està passant el cultivador al camp dels noguers"

Cumprativa: Cooperativa. Ex: "M'en vaig a Palà Nou a buscar quatre coses a la cumprativa"

Daixò, dallò: Ex: "Daixò... què faràs demà a la nit?"

Desaigüe: Desguàs. Ex: "El safareig fot una pudor... em sembla que té el desaigüe embussat!"

Dimats: Dimarts. Ex: "Quedem per sortir dimats o dimecres?"

Dingú: Ningú. Ex: "Han convoncat una reunió i no hi ha nat dingú"

Do'm: Dona'm. Ex: " Do'm aigua que tinc set"

Dunegal: Bull blanc, embotit (terme poc usat al Bages i molt estès per l'Anoia). Ex: "Em fotré pa amb tomàquet i dunegal amb llengua, per sopar"

Enllengastat: Enllefiscat. Ex: " A veure si neteges els vidres, que estan ben enllengastats!"

Ensufatar: ensulfatar Ex: " El xic ha ensufatat totes les mongeteres"

En ves de: Enlloc de. Ex: " En ves de venir personalment, ha trucat per telèfon"

Escaufar: Escalfar. Ex: "Vols que t'escaufi l'escudella o te la menjaràs de la nevera?"

Escupinar: Escopir. Ex: "Ha fotut una escupinada a terra, el molt marrano"

Escurar: Ex: "Escura bé els ossos del plat, que no hi quedi gens de tall"

Escurrialles: Ex: "S'ho ha fotut tot, no ha deixat ni les escurrialles!"

Esprit: Esperit. Ex: "Abans quan algú estava malalt, li feien fregues amb esprit de vi"

Esquetxic: Esquitx.

Esquetxigar: Esquitxar. Ex: "ha quedat tota la paret esquetxigada de pintura rosa"

Estar pioc: Estar tocat, estar malalt. Ex: " Està ben empiocat, no se li sent ni la veu"

Estisores: Tisores. Ex: "S'ha tallat la mà amb les estisores d'esporgar"

Estitllat: Haver-hi clarianes, estar serè. Ex: "Avui no plourà pas, que el cel està ben estitllat"

Estuviar: Estalviar. Ex: "Mengeu el que volgueu, esteu convidats, no cal que estuvieu pas res"

Etivocar-se: Equivocar-se. Ex: "La Ramona s'ha etivocat al tornar-me el canvi"

Fatu: Menjar. Ex: "Hem anat a casament, i va parir, si n'hi havia de fatu!"

Fotre: Fer. Ex: "Qui el va fotre aquell, ja m'ha tornat a enredar"

Fotre el camp: Marxar. Ex: " Això s'està complicant, jo foto el camp abans no hi hagin hòsties"

Galipàndria: Constipat. Ex: " El Mariano ha agafat una galipàndria i s'ha estat tota la setmana al llit"

Gasoi: Gas-oil. Ex: "El David s'ha comprat un cotxe de gasoi"

Gicar: Deixar (expressió molt arcaica, en desús). Ex: "Gícau estar aquí a terra, que demà ja ho plegaré"

Ginoll/ junoll: genoll (expressió arcaica en desús). Ex: "Porta els junolls plens de ronya"

Guarru: porc, marrà. Ex: " El molt guarru s'ha tirat un pet"

Grapal: Gripau. Ex: "He xafat un grapal amb la roda del cotxe"

Grassiosa: Gassosa. Ex: "El padrí sempre veu vi amb grassiosa"

Ia: ja. Ex: "Ia, m'ho imaginava que la Montse no vindria"

Iclésia: Església. Ex: "M'en vaig a l'iclésia "

Io: jo. Ex: "Io que sé que farà la Montse"

Indicció: injecció. Ex: " Li han posat una indicció al cul i ha fotut un crit!"

Istiu: Estiu. Ex: "L'Istiu que ve m'en penso anar de vacances a Menorca"

Jalar (j castellana): Menjar. Ex: "Si aquest tio continua jalant d'aquesta manera, ens arruïnarà"

Juriol: Juliol. Ex: "Pel juriol ni dona ni cargol. Cargol i dona tot l'any és bona"

Juguet: joguina. Ex: " Els reis aquest any han portat molts juguets"

Lèjia/ lejía (j castellana): Lleixiu. Ex: "Només amb la lejía em queda la roba blanca!"

Llangot: Llagosta, (insecte). Ex: "Tinc el jardí ple de llangots, sembla una plaga"

Llangunissa: Llonganissa. Ex: "La llangunissa de cal carnisser és molt bona"

Llàpits: Llapis. Ex: "El fuster sempre porta el llàpits a l'orella"

Llaurer: Llorer. Ex: "La meva mare sempre posa una fulla de llaurer als fideus a la cassola"

Llenga: Llengua. Ex: "Aquella té la llenga molt llarga"

Lletreru: Rètol, cartell. Ex: "El lletreru d'entrada del poble sempre està mal escrit"

Llimpiar: netejar. Ex: "He de llimpiar els vidres que estan molt bruts"

Mandu a distància: Comandament a distància. Ex: "Amb el meu home sempre ens estem discutint pel mandu de la tele"

Mangarana: Magrana. Ex: " La mangarana m'ha tacat el vestit nou"

Mistus: Llumins. Ex: " Mercè, on has fotut els mistus?"

Motxu: fregona. Ex: "He passat el motxu i ara es veu el terra més net"

Obrecoc: Albercoc

Ort: Or. Ex: "Tinc un anell d'ort que em va deixar l'àvia"

Pallissa: Paller. Ex: " Els dropos se'n van a dormir a la pallissa"

Padrí/padrina: avi (s'usa poc). Ex: " El meu padrí sempre em dóna diners pel meu Sant"

Palusantu: Caqui. Ex: "M'he fet un fart de palusantus, i ara no em trobo bé"

Pep mari: Diminutiu de Josep Maria

Pinces: Joc autòcton que s'hi jugava amb una peça metàl·lica plana. El que començava el joc llançava la seva pinça, i el següent havia d'intentar matar-lo, tocant la pinça de l'altre amb la seva. El que perdia havia de pagar amb caves (dibuixos de les capses de llumins)

Pitarres: Paparres. Ex: "Aquell gos està ple de pitarres"

"Pont de la pudor". Palà té un parell de ponts de la pudor. La pudor era deguda a la desembocadura de les clavegueres que a través dels torrents o rieres anaven a parar al riu.

"Pont dels Suspirus": Arcada que queda enfront de l'església i que dóna accés a la pujada del cafè, cine i camp de futbol.

Potru: Trepant. Ex: "Necessito el potru per foradar la paret"

Prèmit: premi. Ex: "Cada any donen un prèmit a qui fa el pessebre més bonic"

Prouta: Suficient. Ex: "No sé si hi haurà prouta teca per tothom"

Puestu: Lloc. Ex: "No sé a quin puestu assentar-me"

Puguer: Poder

Purcell: porquet. Ex: "Avui ha vingut el camió a buscar tots els purcells de la granja"

Purgador: Sedàs. Ex: "La iaia passa els cigrons pel purgador i així cauen totes les pedres"

Pustada: Prestatge. Ex: "Les pustades del rebost estan plenes de pols"

Quissu: Gos. Ex: " Mira, nen, quin quissu més maco"

Rai: Expressió Ex: "Això rai! o malament rai!"

Radere: Darrere. Ex: "Et penja el viso per radere"

Redéu: Exclamació. Ex: "Redéu que arribes a ser lent!"

Regalícia: Regalèssia.

Relotge: Rellotge. Ex: "Quinora et marca el relotge?"

Rentaplats: Rentavaixelles. Ex: " Se m'ha espatllat el rentaplats i ara em fa una mandra haver-los de rentar a mà"

Safreig: Safareig

Sapiguer: Saber

"Saque": Jugar a "saque" (so en castellà). Joc que s'hi jugava amb una pilota de tenis que es picava amb el palmell de la mà contra la paret. Jugaven diferents jugadors, començava el primer que sacava fent votar la pilota i picant-la contra la paret, el segon jugador havia de tornar a tirar la pilota contra la paret, però sense que aquesta fes més d'un bot al terra, i aixís'anaven succeint els jugadors alternativament. El jugador que li botava la pilota més d'un cop quedava eliminat fins que només quedava el guanyador.

Semàfuru: Semàfor

Senderi: Coneixement. Ex: " Has vist aquella? Des de que s'ha quedat viuda sembla que hagi perdut el senderi"

"Si no menges te n'aniràs una setmana a la Bauma de Canet": Expressió amenaçadora que s'utilitzava per obligar als més menuts a menjar-s'ho tot. Es veu que a la Bauma no hi havia res per menjar.

Sipi/Sipiaju (j castellana): gargall. Ex: "El molt guarros fan concurs de sipiajus, a veure qui els tira més lluny"

Sixanta: Seixanta

Tai: Tall (Arcaic). Ex: " Saps per què els gossos mengen sempre ossos? Doncs perquè no tenen tai."

Teiatru: Teatre (Arcaic). Ex: "Per la Festa Major sempre fant teiatru aquí a Palà"

Telaranya: Teranyina. Ex: " A veure si neteges una mica, que tens la casa plena de telaranyes!"

Tenir que: Haver de

Timó: Farigola. Ex: " Si vas a la Font de la Teula, trobaràs molt timó pel camí."

Tolla: Toll d'aigua. Ex: "Amb la pluja s'ha fet una tolla d'aigua davant de la porta"

Tomaca: Tomàquet. Ex: "Aquest any els hortelans no han collit cap tomaca"

Trenc: Tren. Ex: " Depressa, que se t'escaparà el trenc!"

Tresa/Tresina: Teresa. Ex: " La Tresina se'n va cada tarda a passejar"

Tronja: Taronja. Ex: "A Palà els trongers no hi viuen perquè els mata el fred, així que les tronges les hem de comprar a la botiga"

Txapu: aixadeta

Txorrumpió: Xarampió

Txin/xinet/ta: Gat (també mixet o mixeta). Ex: "Xin, xin... vine!"

Txiscu/Ciscu: Francesc. Ex: "Xiscu, que t'en vas al cafè?"

Txispes: Electricista

Txutxeries: llaminadures

Ubergínia: Albergínia.

Ufals: Alfals

Umplenar: Omplir.

Unclu/tio: oncle, tiet (Arcaic, en desús). Ex: "L'unclu Sevi sempre ens tocava el violí"

Vacacions: Vacances

Valdre/Valguer: Valer

Vestruç: Estruç

Ventatja: Avantatge

Verenu: Verí

Verola: Varicel·la. Molta gent confon les dues malalties i diuen que han passat la verola, en comptes de la varicel·la.

Viuda: Vídua. Ex. " A Palà hi ha més viudes que viudos".

Vultereta: Tombarella